1. |
L'estenedor
03:54
|
|
||
|
L'estenedor
Més que mirar-nos a l'espill,
continuar, seguir treballant.
Qui som ho tenim clar.
No sabem com ho vam fer,
allà on ens portava el matí,
el que volíem, el que estimem,
pel que ens deixem la pell.
De què treballes?
Fer volar coloms,
qui fa un escrit i quatre acords,
tensa l'estenedor.
Ací el tens, per qui vullga,
oxigen de l'emoció,
rega el cervell, pa pel cor,
per qui li abellisca.
Per la terra que xafem
la llengua com vela hissa al vent
sense àncora ni cobert,
amb tendresa pobles enllacem.
De què treballes?
Fer volar coloms,
qui fa un escrit i quatre acords,
tensa l'estenedor.
Naix la melodia, pren una cançó.
Més que mirar-nos a l'espill
Travessar-lo, és un reflex
qui som ho tenim clar
ben dibuixat al cap
el temps va passant
maduren els fruits,
creixen nous treballs
continuar, seguir treballant
De què treballes?
Fer volar coloms,
qui fa un escrit i quatre acords,
tensa l'estenedor.
Naix la melodia, pren una cançó.
|
||||
2. |
Fum
04:33
|
|
||
|
Fum
Obris la finestra,
desolació flairant.
Urpes de les flames,
buit immens han deixat.
Plou cendra, fumerals,
avioneta migdia travessant.
Llàgrima, vore't sagnar,
l'incendi t'ha arrasat.
Llàgrima, impotència,
un dolor bestial.
El plor no amaina el foc,
terra calcinada vol acaronar.
Bosc eixut potser fum.
Arbre de lluny, desvalgut.
Arbre d'ací, bosc madur.
Fum, que ens hem de posar. Fum, no ens hem d'oblidar,
Fum, quan marxe el fum.
El vent, la flamerada, bufa a favor
amb tota la força de l'administració.
Nosaltres hem abandonat el camp, el bosc.
Volem que siguen museus,
als nostres peus, prohibir amb lleis
per amagar el que no els hi dediquem.
Cadàvers, troncs caiguts,
l’infern serra amunt.
Cementeri després de la batalla
avança i avança.
Fum, que ens hem de posar. Fum, no ens hem d'oblidar,
Fum, quan marxe el fum.
Fum, que ens hem de posar. Fum, ajudar
qui vol viure del bosc, qui vol viure del camp.
No hi ha sotabosc, plantes ni matolls,
ni una sola gota, polvorí i cordó.
Amb una mà o sense, comença la combustió.
Llàgrimes i ràbia per ofegar-lo un poc,
tristesa infinita.
Dies de fel m’abrasen la pell.
Bosc eixut potser fum.
Arbre de lluny, desvalgut.
No fan un bosc mil arbres junts.
|
||||
3. |
Bassa mar
03:50
|
|
||
|
Bassa mar
Anem de pujada,
subterranis,
volem emergir.
Escala amb sostre,
boca tancada.
L’amistat és claror,
cada raig una carícia.
Beure glops en la set d’algeps,
veure més enllà de l’ara que ens ofega.
L’amistat és claror,
cada raig una carícia.
Escoltar, com mar en calma.
Cosint amb versos, dels més profunds, els fets a mà,
amb l’amistat com impuls, l’amor ens dona el rumb.
S’acurta el temps entre instants, d’eixos que justifiquen tot plegat,
fotos que dibuixen del trajecte una bona part.
Bassa Mar.
L’amistat és claror,
cada raig una carícia.
|
||||
4. |
Caretes
04:14
|
|
||
|
Caretes.
El món gira sobre si mateix,
òrbites concèntriques,
la lluna roda també.
Odi, intolerància, satèl·lits propers,
racisme, violència, meteorits contra ell.
De nou volen encaixar les peces,
amaguen formes, trampegen normes,
se solten les caretes.
L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.
Món vingut d'una mort en vida,
en diuen règim, fou dictadura feixista.
No tan lluny com creus, hi ha qui ho té molt present,
de fet en són els seus propis plantejaments.
El genocida des del llit de mort,
40 anys de traïdor, destrucció contra tot, contra tothom.
L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.
Pares de l'eterna transició,
pana, fum de tabac,
la democràcia olorant.
Amnistia, per ells,
acaba en transacció de càrrecs
i ací els tens, amb tot el poder.
I ara que despunta la llibertat, que es reclama república, independència, justícia social, s'afanyen a retallar drets socials, laborals, llibertats, no ens deixen cantar, manifestar-nos, ni parlar.
Amnèsia del que va ser, cap consciència, (escampat el virus), franquisme crònic esdevé.
Són els mateixos unes rodes endavant, passat el temps, un poc millor, tantes coses empitjorant.
L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.
|
||||
5. |
El club i ell
04:12
|
|
||
|
El Club i ell.
Portes endins, sembla que ningú li pot dir res, mana ell.
Creix el feixisme, policies peguen gent innocent,
és un afer intern.
Ja saps qui porta els pantalons, tanca la porta, es senten els colps, mana ell.
Prohibeixen espais de culte, i mentre els CIEs oberts,
és un afer intern.
Hi ha qui posa urnes i rep pallisses, multes, repressió.
Qui se’n recorda dels drets laborals, de la divisió de poders?
És un afer intern
Ella cau pel balcó, definitivament
mana ell.
Afers que van enfonsant-nos portes endins,
com cada dia s’ofeguen persones al nostre mar, al seu,
que ixen fugint, de la guerra, l’espoli, la fam, i els rebutgem sota el mateix cel.
Tot ens esvara, ens anem afonant, ones de mesquinesa, tones de vanitat.
Estat, líquid, sòlid, gasós.
Tranquils el club roman a nivell flotació.
Crisi, crisi, crisi
de valors. Crisi de valors.
Qui parla de fer l’’autodeterminació
i d’una barra de bar apareix
de per vida a la presó.
Per molt que tanquem els ulls
aquesta realitat existeix
i existeix perquè els hem tancat.
Crisi, crisi, crisi
de valors. Manca de valors.
No s’ha despentinat,
la terra es va afonant, sense aturador.
Submergits del tot.
En el temps que dura la cançó portes endins
altre home mata la dona, assassí. Ja se sap,
mana ell, mana ell.
|
||||
6. |
Versos de braços
04:04
|
|
||
|
Versos de braços
Vers de braços,
cançó de fulles, flors i melodies.
No sé si arribe a copsar
un trosset del que sent,
del que et fas estimar.
Tendresa amb tu és un verb
a conjugar de menú diari.
Vers de braços,
cançó de fulles, flors i melodies.
Traus punta a la sensibilitat,
cada porus connecta amb el cor.
Amor, de rebre’l tinc sort.
Anada i vinguda, bitllet rodó.
Vers de braços,
cançó de fulles, flors i melodies.
Braç trena en versos.
No sé si arribe a copsar
un trosset del que sent,
del que et fas estimar.
Tendresa amb tu és un verb
a conjugar de menú diari.
Traus punta a la sensibilitat,
en soc un gran afortunat.
Versos de braços.
Braços en versos.
Vers trena en besos.
T'estime, t’estime.
Tendresa amb tu és un verb
a conjugar de menú diari.
T'estime, t’estime.
|
||||
7. |
L'anvers del dors
02:54
|
|
||
|
L’anvers del dors
Voler caminar sobre aigua, oli com ideals.
Passes que van més enllà, rectes, regulars,
no deixen perdre’s a la vora, endinsar-se camp a través.
Aquell amor es tornava en odi.
L’admiració cloïa l’ull,
de sobte ja és enveja.
Humil que en girar el cantó
feia evident
l’anvers del dors,
complex d’inferior.
L’anvers del dors.
Qui no ha sentit un pessic a l’estomac?
En dubtar, espentó al forat.
En fugir un ham a l’esquena.
Esperit de contradicció.
Mentre no et volia, de tu ho volia tot.
Mentre no et volia, tot.
L’anvers del dors,
complex d’inferior.
L’anvers del dors,
complex d’inferior.
L’anvers del dors,
complex.
|
||||
8. |
Torna sempre
04:05
|
|
||
|
Torna sempre
Deambule, l’oïda que em porta
entre paisatges sonors,
escolte el terra com plou.
Cromatisme de tardor.
Tot decau, la força d’aquell dolor,
com cau un tronc,
que lleig l’orgull,
cau la ‘recremor’.
Vies ondulants de l’antiga vila,
amples, estretes,
travesseres, paral·lels.
I nosaltres només veiem foscor,
tanquem els ulls
encara que vullga eixir el sol.
Llençol blanc tacat de sang,
brut de mi mateix,
acceptar la pròpia ombra,
encabir dins meu el que soc capaç de fer.
Que sí, que som humans,
ens arrosseguem com animals.
Desconfiança i mil maneres d’expressar-la.
No, no espere de tu el que no vinga de tu.
No em demanes el que per mi mateix no tinc.
No confondré el que sents i el que soc.
Hi ha una gotera a casa,
isc desarmat, que em xope si vol.
I ací/en això rau la bellesa de vegades,
és on trobem matisos màgics,
en aquesta degradació
un mosaic de diferents valors,
sendes i marges, cingles i gorges,
fractals de fulles i d’arbres.
Vies ondulants de la pròpia vida,
amples, estretes
travesseres. La defensa més gran
és l’amor, la defensa front al
propi atac, el més gran, superior,
l’amor, l’amor.
No hi ha comparança, l’amor,
no es justifica l’amor,
això ho cura tot, l’amor,
no hi ha res més, no hi ha res més.
No penses més, no quantifiques, no.
Convidaràs el desfici, l’odi, aquell dolor.
Si tu el vols, l’amor.
|
||||
9. |
El secret de la cala
03:44
|
|
||
|
El secret de la cala
La cala amaga un secret.
Ell ho ha intentat primer,
no s'atrevia a nadar-hi més
li diu a ella, vés tu davant, vés.
Primera temptativa,
veu altre nadador vorejant.
Aquest deu anar preparat.
Va el segon intent,
les profunditats intueix,
bancs de peixos,
sorra, algues,
l'aigua freda la sent per corrents.
És fantàstic
poder-ho parlar.
Estratègia d'equip,
esperar-nos quan cal.
El seu camí és el del cranc,
quan creus que es retarda
fa passos de gegant, endavant.
Veu el perfil de la roca,
pot passar, xisclen les ones a l’estret,
amunt i avall la marea.
Ho ha superat!
Tornant, un regal del sol,
l'arcada de pedra,
l'aigua cristal·lina, tot brilla
si en formes part, ara en forma part.
Segon blau marí i la serra escarpada
que és llindar amb la mar
on capbussa els verds.
Arribada, li diu: ha sigut genial.
Ell pren confiança.
Ho aconseguirà.
És fantàstic
poder-ho parlar.
Saber que ens tenim
i poder avançar.
Ni agosarats, ni massa parats.
La por empobreix vivències, bloqueja capacitats.
Cames per on vulguem arribar. Pujar al cim, baixar profunditats,
endinsar-nos on triem, on vulguem arribar.
|
||||
10. |
Seient
04:39
|
|
||
|
Seient
El temps s’expandeix.
Baixa tot, buida tensió.
L'anar i vindre de les ones,
d'un ras i assolellat dia primaveral.
No pauta cap rellotge, realment he parat.
Vespre de festiu, molts ja han marxat
del poble litoral, continu urbà.
Torrevella, Alcúdia, Bellreguard, Vinaròs, Sant Pol.
El seient, la mar per aturar.
Baixa tot, buida tensió.
Diuen que aniria bé tindre una visió,
saber que això que fas, sense tant esforç,
el dia de demà tindrà una funció.
Sospesar per on tirar, el que veus, més clar en aturar.
A qui no li aniria bé tindre la intuïció,
saber que això que fas sense tant esforç
té un valor.
|
||||
VerdCel Barcelona, Spain
[ENG below]
VerdCel és un projecte de cançó d'autor autèntic. Realitza treballs especials
(amb llibres il·lustrats, poesia, còmics, etc.). Compta amb 12 discos publicats i audiovisuals (documentals, clips).
---
[ENG]
VerdCel is a authentic songwriting project. He makes special works (with illustrated books, poetry, comics, etc.). He has 12 published albums and audiovisuals (documentaries, clips).
... more
If you like VerdCel, you may also like:
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
“Portraits” is a collection of expertly drawn narrative songs with sharply observed lyrics and rustic instrumentation.
go to album
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 17, 2023
go to album
Live at Le Trabendo
by Merryn Jeann
This four-track live EP from singer Merryn Jeann has a sense of otherworldliness in its mystic, magical compositions.
go to album
An album of classic-sounding guitar pop sure to appeal to fans of Cut Worms, with lyrics about life’s dark places.
go to album
